L’handbol arriba a Granollers l’any 1944 de la mà de Ramon Sobrevia, hereu d’una família molt ben aposentada en la societat granollerina de l’època. Sobrevia es convertirà en fundador i primer president del club d’handbol de Granollers quan, segons expliquen els qui ho van viure, li va demanar 500 pessetes a son pare i, amb l’aixopluc del Frente de Juventudes local, les va invertir en crear un equip d’handdol, un nou esport concebut pels alemanys i que ja feia furor a tota Europa en la seva modalitat a onze jugadors.
En un text publicat dins la revista commemorativa del Xè aniversari del club, Sobrevia explicava l’origen del seu interès per l’handbol: "Fue en la Fiesta Mayor de San Pedro de Rubí, cuando coincidimos con Carlos Reichardt, el gran jugador del Ilerda y Provensals Poblet de aquella época, quien nos sugirió con el mayor entusiasmo la creación de un equipo en Granollers, recomendando a Alberto Durán, redactor de balonmano de «Mundo Deportivo», como la persona indicada para ayudarnos con eficacia." (llegir text complet)”
Un dels integrants d’aquell primer equip d’handbol granollerí va ser Albert Murtra, i l’Oriol, el seu fill, qui va néixer deu anys després que Ramon Sobrevia introduís l’handbol a Granollers, ens relata, entre altres coses, en aquest episodi de ‘Memòria Viva’, la història que havia sentit explicar tantes vegades al seu pare sobre aquells inicis.
A Oriol Murtra el podríem definir com un ‘die-hard’ del balonmano granollerí, un seguidor incondicional del BM. Granollers des dels temps de la pista al carrer Tetuan, on el club va començar a erigir-se com el millor del Campionat d’Espanya, mantenint aquesta condició fins ben entrats els anys 70.
Tot i no formar part de l’actual junta, Murtra ha estat un dels directius ‘històrics’ del BM. Granollers. De la seva llarga trajectòria com a membre de junta, ens destaca dos moments que il·lustren força bé dues etapes de la història més recent del BM. Granollers. Per una part, durant el mandat de Jaume Rodríguez (1982-92), que es va caracteritzar per un intent de modernitzar el club i professionalitzar la seva gestió, Oriol Murtra es va encarregar de fer-ne el llistat de socis oficial (veure’n aquí un document previ dels anys 70 on apareixien els ‘Socios Masculinos’). L’altre episodi que Murtra ressalta (“un dels moments que més m’enorgulleixen de tots els que he pogut ‘disfrutar’ sent directiu del club”) és la creació de la Fundació BM. Granollers l’any 1999 sota la presidència de Ramon Font (1996-00).
Entrevistem l’Oriol asseguts en un banc davant la Sala Francesc Tarafa, edifici que l’arquitecte Joaquim Raspall va remodelar l’any 1929 per convertir-lo en biblioteca municipal. Des del banc, l’Oriol ens assenyala l’edifici que tenim al davant: “El meu pare llogava aquest edifici a l’Emili Botey, qui allà hi tenia una fàbrica d'interruptors que es deia TEN. Quan l’Alejandro Viaña va venir a jugar pel Granollers, en Botey va demanar al meu pare que li traspassés el lloguer a l’Alejandro, que era professor d’Educació Física, perquè hi muntés un gimnàs. Va ser el primer gimnàs plenament equipat de Granollers (hi havia plinton, espatlleres, ‘colxonetes’...) i de seguida hi vàrem començar a anar els fills dels directius a fer esport. Recordo que hi havia una corda penjant del sostre que jo veia llarga, llarga...”
Oriol Murtra assegut entre Josep Vega (que va ser delegat del primer equip guanyador de les dues Copes EHF del 95 i 96) i Àlex Viaña durant el partit de dissabte contra el Cangas al Palau d'Esports
Davant del número 36 del carrer Corró de Granollers, el
local que Albert Murtra li va llogar a l'Alejandro Viaña perquè aquest hi
muntés un gimnàs l'any 1962
Amb quina victòria es quedaria d’entre totes les aconseguides pel BMG des de la seva fundació fa 70 anys?
La victòria que destacaria per sobre de totes és la de Sagunto l’any 68 contra l'Altos Hornos, que ens va donar la Lliga d’aquella temporada. Jo tenia catorze anys i recordo bé aquell viatge perquè era un partit on ens jugàvem el campionat i hi vam anar una bona colla. El Barça havia perdut a Sagunto feia dues setmanes i la Lliga ara depenia de nosaltres, que guanyant a l'Altos Hornos érem campions.
Jo anava al cotxe d’en Joan Barbany amb el seu fill Amadeu i el meu pare. L’Eduard Barbany duia el Dr. Plana al seu cotxe i els jugadors tots duien el seu (menys en Viaña, a qui mai li ha agradat gaire conduir i anava de paquet al 1500 de l’Arné). Anàvem molta gent per donar suport a l’equip perquè la pista de l’Altos Hornos era difícil, una pista descoberta al costat del camp de futbol de l’Acero. A més, sabíem que ells anirien 'primats', així que ens esperàvem un partit complicat i havíem d’apretar.
Vam guanyar i al final va haver-hi una gran celebració amb els jugadors de l’Altos Hornos, celebració que jo em vaig perdre perquè en Joan Barbany havia de tornar pitant a Granollers per muntar la rebuda de l’equip. Durant el viatge de tornada cap a casa, recordo que era diumenge de Rams, ens vam assabentar per la ràdio del cotxe que la Massiel havia guanyat l’Eurovisió amb el ‘La, la , la…’.
Els jugadors van ser rebuts a la Plaça de la Corona (llavors ‘Plaza de los Caídos’) per un ‘pasacalles’ amb majorets i banda municipal. El més curiós d’aquesta victòria és que, tot i recordar-la amb molta estima, potser és la única que no vaig poder celebrar, perquè de Sagunto vam haver de marxar volant i, arribats a Granollers, només vàrem tenir feina organitzant la rebuda i el ‘pasacalles’.
La nombrosa expedició d'aficionats del Granollers que es va desplaçar a Sagunto per veure el partit que decidiria la Lliga de la temporada 67-68
Dues imatges del partit de Sagunto del 68. A la dreta els capitans Jordán i Viaña es saluden davant del col·legiat Sr. Vidal; i a, l'esquerra, els jugadors de l'Altos Hornos, que no es jugaven res en aquest partit, celebren amb els jugadors del Granollers el Campionat de Lliga que aquests últims acaben d'aconseguir
Imatges de les celebracions a Granollers després que el BM. Granollers aconseguís el nové Campionat d'Espanya absolut amb la victòria a Sagunto. J.A. Samaranch, Delegat Nacional d'Esports aleshores, també es va voler afegir a l'alegria dels granollerins a través d'un telegrama
Quin és el moment, experiència o anècdota que primer li ve al cap de tots els que ha viscut amb el balonmano?
Un fet que em va omplir de satisfacció en el seu moment va ser la inauguració de la Fundació del BM. Granollers durant la presidencia de Ramon Font. Recordo que vaig estar molt involucrat en la seva creació, encarregat fonamentalment de reunir els fons a través de la captació de 48 socis fundadors. Cadascun d’aquests 48 socis va contribuir a la Fundació amb 100.000 pessetes i això ens va permetre començar el projecte amb molt bon peu.
Crear la Fundació és una fita aconseguida pel nostre club de la que em sento especialment orgullós, perquè va ser un projecte orientat a fomentar els equips de la base, un dels nostres objectius primordials des de sempre. Algunes de les coses que es pretenien tirar endavant a través de la Fundació encara estan pendents, com la creació del Museu del BM. Granollers… Esperem que aquest projecte de restauració dels trofeus en sigui un primer pas.
D’una manera més íntima, recordo les moltíssimes vegades que vaig sentir el meu pare i el seus amics del balonmano explicar-me els orígens del nostre club. Sempre deien que el Sr. Sobrevia va arribar de treballar de Barcelona amb una pilota de balonmano sota el braç. De camí cap a casa -ell tenia el negoci una mica més amunt, una botiga de vins i licors just davant d’on ara hi ha el Naguabo- va passar per la plaça de Can Sínia, on es va trobar amb alguns dels nois que solien parar per aquell barri. A part del meu pare, hi havia el Dr. Arimany, en Tomàs Pujol, en Margarit…, és a dir, els nois de la Plaça de Can Sínia.
Els primers jugadors de balonmano vivien tots entre la farmàcia Arimany i el garatge Baulenas, tots fills de famílies benestants de Granollers –tots , potser, menys en Cabrera, que en aquells temps treballava de botones a la Policlínica.
Equip del BM. Granollers, Octubre 1944: Sobrevia (delegat), Cabrera, Gasset, Raga, Crusellas, Mumany, F. Canal, Murtra, J.Ll. Arimany, Vacca, J. Barbany, J. Canal, Albert.
Quina creu que és l’essència del BM. Granollers i quin missatge li agradaria fer arribar a l’actual junta directiva?
Pit i Collons! Aquest és el lema del Granollers de sempre i així hem de continuar. A la junta els felicito per la remuntada. Només es remunten un dos per cent de suspensions de pagaments en aquests país, per tant, el que ha aconseguit aquesta junta té molt mèrit perquè la cosa estava quasi impossible. Per tant, si tot segueix així, no tinc cap dubte que seguirem tirant el club endavant. I que la gent del BM. Granollers no s’oblidi mai del nostre lema perquè aquesta és la nostra essència i el que garanteix que poguem continuar existint: Pit i Collons!
Gràcies, Oriol!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada